El barri

Fa més de dos anys que aquest portuari habitat per 16.222  persones camina sol sense l’Emilia Llorca, un nom molt associat a cada racó. Però són moltes les lluites “embastades” per l’Emiliona i les dones del carrer dels Pescadors, tal com explicita la jove dirigent veïnal de l’AV de l’Òstia,  Gala Pin, “Dones comunes com l’Emília tenen el carisme per fer que quan marxen ningú no deixi de lluitar” .

Una de les grans victòries que va deixar l’Emília i l’AV de l’Òstia, segons una part important del veïnat del barri, va ser la paralització política del Pla dels Ascensors, inclòs en el projecte de Modificació del Pla General Metropolità del 2005. Aquesta intervenció urbanística hagués forçat a desplaçar fora del barri al voltant de 1000 famílies per allotjar obligatòriament un ascensor en un dels quarts de casa de cada immoble.

El Pla dels Ascensors i la història del barri

ascensorsAquesta intervenció urbanística, que hauria desplaçat el 20% de les 5.000 famílies que resideixen al barri, recull i és fruit de la història de la Barceloneta, un barri marítim creat sota els sòls del primer dic construït a mitjans del segle XIV, del primer port del 1687 i de l’illa Maials. Al 1753 va canviar radicalment la seva fisonomia a partir d’una planificació urbanística que va crear un nou barri al voltant del Port per tal d’encabir-hi els habitants de la Ribera, expulsats, per ordre de Felip V, al construir-se la Ciutadella. La Barceloneta es va dissenyar a partir d’una planificació barroca ortogonal que va dibuixar 15 carrers paral·lels al Port i 3 de transversals. El nou disseny urbanístic vCapture d’écran 2013-10-28 à 18.23.51

Amb els anys, l’alta densificació de la població va donar lloc que les cases unifamiliars se subdividissin. Primer va aparèixer la mitja casa i, aprofitant que els habitatges s’obrien a dos carrers, es van dividir en dos. I després, es van tornar a dividir, separant les dues plantes per crear uns habitatges de 28 metres quadrats, que avui dia encara existeixen i que s’han anomenat “els quarts de casa”.

Cal esmentar que “els quarts de casa” han gestat una manera de viure i concebre l‘espai públic particular dels veïns i veïnes de la Barceloneta  diferenciat d’altres barris de la ciutat. Forma part del paisatge marítim veure la roba estesa al carrer o penjant dels petits balcons i trobar-se veïns i veïnes asseguts amb cadires pels carrers estrets, utilitzant les voreres i places com una prolongació de les llars familiars. Fan “petar la xerrada”, berenen o planifiquen la festa major de cada any, com feia l’Emilia i continuen fent les veïnes del carrer Pescadors.

Malgrat haver emarinaactualfuturstat paralitzat el Pla dels Ascensors,  el barri segueix vivint canvis urbanístics, com l’actual ofensiva de l’Ajuntament de Barcelona de convertir el Port Vell en una Marina de Luxe de iots de gran eslora. Una Reforma, aprovada a inicis del 2013 que ha tornat a sembrar fortes mobilitzacions populars, pel fet que comporta pel veïnat: la privatització de l’espai públic i l’elitització del barri.