Els personatges

Paco_MoyaPaco Moya (Barcelona, 1947). Arriba al barri amb el seu pare i els seus germans a finals dels anys seixanta amb les onades dels treballadors meridionals immigrants. Aviat la Barceloneta es converteix en el seu barri i on desenvoluparà el seu treball, entorn de  la construcció, i la seva pròpia vida familiar.

Amb les lluites del tardofranquisme, s’involucra al moviment veïnal del barri durants els anys 70 i 80 per les reivindicacions més bàsiques, com trencar l’aïllament del tren. Amb les mobilitzacions del Pla dels Ascensors, es torna a sumar al moviment veïnal a partir de descobrir la humanitat i perseverança de l’Emília i les dones de l’AV de l’Òstia.

Lourdes_LopezLourdes López (Barcelona, 1946). Veïna del barri de la Barceloneta de tota la vida, ven copons de l’ONCE al mercat de la Barceloneta, lloc estratègic per esdevenir “els ulls i orelles” del veïnat i percebre els seus problemes de sobrevivència de molts veïns i veïnes. És a dir, des del seu racó es fa ressò de les necessitats socials i quotidianes dels veïns del barri i les transmet als seus companys i companyes de l’AV de l’Òstia. La Lourdes va  fundar amb l’Emília Llorca el 2005 l’AV de l’Òstia, empeses per la indiferència de les institucions públiques si no es constituïen legalment en una entitat.


María_del _Pino_SuarezMaría del Pino Suárez (Canàries, 1951)  Veïna del barri, i historiadora local, es vincula amb l’Emilia el 2006 a través de la Plataforma en Defensa de la Barceloneta. Ha recollit part de la biografia de la dirigent veïnal a través del seu llibre “Emilia de la Barceloneta. La Barceloneta de la Emilia”, publicat el setembre del 2010 en motiu de l’homenatge que li van fer a la dirigent veïnal. En el documental Pino explicarà la seva vinculació en les lluites que va liderar Llorca, i sobretot, les campanyes contra l’especulació immobiliària, l’Hotel Vela i la recuperació de la memòria històrica del barri.

Pepa_PicasPepa Picas (Barcelona, 1942) Originària del barri de Sants, s’implica en la lluita veïnal quan s’estableix a viure al barri i és una de les afectades del Pla dels Ascenors. Coneix a la dirigent veïnal a la primera assemblea de constitució de la Plataforma en Defensa de la Barcelona, que aplega més de 400 persones a l’església de Sant Miquel. Esdevindrà la seva primera presidenta. A partir d’aquest moment s’involucra en totes les lluites promogudes des d’aquesta Plataforma que aglutina a la gent de l’AV de l’Òstia, als i les joves okupes establers a la casa Miles de Viviendas, i a altres veïns i veïnes del barri que es comencen a unir-se en les mobilitzacions per a fer front al Pla dels Ascensors.

Gala_PinGala Pin (València, 1981) Jove activista de l’AV de l’Òstia, actualment pren el relleu generacional de l’Emília. En els darrers temps es va convertir en la seva mà dreta en la seva militància veïnal. Es vincula amb l’Emilia el 2006, quan Pin viu a la okupa de la casa Miles de Viviendas i els joves esquàters s’uneixen a les mobilitzacions de l’AV de l’Òstia a través de la Plataforma en Defensa de la Barceloneta.

La Gala, molt crítica amb l’especulació immobiliària del barri, va aportar al veïnat perspectives diferents dels nous moviments socials, assessorament legal, claus de comunicació i ajuda tècnica. Esdevindrà el pont generacional entre les dones del carrer dels Pescadors i els membres de l’AV de l’Òstia i el veïnat més jove del barri.

Antonio_GarcíaAntonio García (Barcelona, 1944). Marit de l’Emilia Llorca, i nascut a la Barceloneta, va conèixer a la que va ser la seva companya de tota la vida en un ball a la cooperativa Obrera Segle XX quan tenia 18 anys. Actualment està jubilat de la Seat, on va treballar d’electricista fins el 2006. Hi havia una complicitat política i social molt forta entre l’Antonio i l’Emilia, units també en totes les campanyes reivindicatives. L’Antonio actualment segueix militant a l’AV de l’Òstia, i en altres xarxes del moviment veïnal de la ciutat.

En el documental parlarà de l’esfera privada i domèstica de l’Emilia, i també de la pública: com concebia l’Emilia i ell la lluita veïnal pel barri. Per l’Antonio la seva companya era una dona de barri, senzilla, però amb una gran perseverança i sense cap sentit del ridícul per expressar les demandes del barri.

Joana_LlorcaJoana Llorca (Barcelona, 1944). Germana gran d’Emília Llorca. Va néixer, créixer i actualment viu al carrer dels Pescadors de la Barceloneta, seguint la tradició familiar. La Joana ha secundat moltes de les iniciatives de la seva germana Emilia: ha estat involucrada des dels inicis amb la Comissió de Festes del carrer d’Els Pescadors; ha secundat els actes de l’AV de l’Òstia i de la Plataforma de Defensa de la Barceloneta. Al documental esdevé un personatge clau per a parlar de la importància de la Festa Major del carrer d’Els Pescadors i la seva evolució.